Mary Adela Blagg

Mary Adela Blagg va ser una astrònoma completament autodidacta. Després d’una educació en una escola privada i una varietat d’activitats comunitàries, inclosa la cura dels nens belgues durant la Primera Guerra Mundial, Blagg va ser guiada per una curiositat innata per començar l’estudi de les matemàtiques. Prenent prestats els llibres escolars del seu germà, va aprendre tot el que va poder sobre el tema i es va tornar prou competent com per comprendre l’astronomia bàsica.

Després de la seva assistència a una conferència de l’astrònom JA Hardcastle, Blagg va decidir realitzar estudis astronòmics independents. Amb l’alè de Hardcastle, es va involucrar en el procés d’estandardització de la nomenclatura lunar, que primer va necessitar aclarir algunes de les inconsistències en l’ús de noms per descriure les formacions lunars. Com a part d’un comitè format en 1907, Blagg va ser designada per contrastar els noms donats a les formacions lunars en els mapes existents de la lluna. Després que la seva llista preliminar es publiqués el 1913 (Llista recopilada de formacions lunars anomenades o amb lletres en els mapes de Nelson, Schmidt i Mädler), va ser membre de la Comissió Lunar de la recentment fundada Unió Astronòmica Internacional. Després va servir en el subcomitè que va preparar la llista definitiva de noms lunars que posteriorment es va convertir en l’autoritat estàndard (formacions lunars amb nom).

Al mateix temps, Blagg es va involucrar en l’estudi d’estrelles variables amb l’astrònom HH Turner. De manera voluntària, va ajudar a analitzar dades sense processar d’un manuscrit de les observacions originals de Joseph Baxendell. La sèrie resultant de 10 articles va aparèixer en el Registre Mensual (1912-1918). Acreditat amb gairebé tota l’edició de la feina, Blagg va ser citada per Turner per la “paciència i cura” amb la qual ella va emprendre els seus esforços.

El cràter Blagg

Encara que Blagg tenia un estatut d’aficionada i funcionava principalment sota la direcció d’altres, va utilitzar una habilitat i imaginació inusuals per abordar els tediosos problemes del seu treball. La seva contribució a l’astronomia va ser reconeguda en 1915, quan va ser escollida per la Royal Astronomical Society. Després de la seva mort el 1944, el Comitè Lunar va nomenar un petit cràter lunar en el seu honor.

Theme: Overlay by Kaira Copyright: Jaume Mas
Barcelona, Catalunya

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies