La fotografia nocturna és una vessant de la fotografia convencional que tracta de captar la llum més dèbil de l’ ambient. Per aquest motiu, tot el que farem servir, ja siguin instruments com tècniques a fer servir, estarà encaminat a poder capturar aquesta llum que per als nostres ulls és residual i que, sovint, porta molta informació interessant que se’ns escapa.

Si parlem de fotografia purament nocturna, ens referim a aquella mena de fotografia que podem fer qualsevol de nosaltres, sempre i quan tinguem una càmera fotogràfica adient per fer-la.
I quina és aquesta mena de càmera?
Estem parlant d’ una càmera fotogràfica que permeti control·lar l’ exposició, l’ enfocament, i que disposi de diferents classes d’ òptiques. Resumint: la càmera odeal és una réflex digital, o bé les de darrera generació (EVIL, o “Electronic Viewfinder Interchangeable Lenses”) que són semblants a les réflex però que no disposen del seu prisma característic i ha estat substituït per un visor electrònic.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquestes càmeres han d’ incorporar en el seu dial d’ exposició en mode “B” o Bulb. Això significa que podem seleccionar l’ exposició que volguem, fins i tot més enllà de 30 segons d’ exposició, que és el temps màxim en la majoria de càmeres fotogràfiques senzilles.
L’ exposició ens permet matenir més estona l’ objectiu de la càmera obert, rebent llum que es recollida pel sensor de la càmera, i que acaba convertint en una imatge més lluminosa. Però no tot és tant simple…

Si tenim l’ objectiu de la càmera obert, vol dir que està rebent llum durant tota l’ estona. Per això hem d’ anar amb compte i evitar que la càmera es mogui de la seva posició. No podem fer fotografies a mà, agafant la càmera tal i com fem quan l’ estem fer servir per fer fotografies de dia. Això en obliga a disposar d’ un trípode.

El trípode permetrà cargolar la càmera a sobre i fixar-la amb solidesa. Ha de ser robust i fàcil de muntar. I és molt important evitar els elements plàstics, que tendeixen a trencar-se i fer que una cosa que semblava barata acabi essent cara per no poder fer-la servir.

Ara falta disparar la càmera. Però clar…., si apretem el botó amb el dit, poc o molt la càmera tremolarà, i la feina que està fent el trípode es veurà perjudicada pel moviment que faig amb el dit. Per aquest motiu hem d’ evitar tocar amb les mans la càmera. La forma de disparar serà a través d’ un disparador remot, o encara millor, un intervalòmetre. Actualment hi ha moltes càmeres que tenen intervalòmetres interns, incorporats a l’ electrònica de la càmera. Però jo aqui us parlaré d’ un estandar, barat i fàcil de trobar. Amb l’ intervalòmetre podrem elegir quants segons volem que esperi la càmera en fer la primera foto (útil, per que quan deixem anar l’ intervalòmetre, si és de cable pot oscil·lar i provocar cert tremolor a la càmera), quantes fotografies volem fer (si volen fer una o bé una seqüència), de quina durada en temps d’ exposició, i quanta estona ha d’ esperar entre foto i foto. Una joia, vaja…. Sols cal demanar un amb el connector que faci servir la nostra marca de càmera.

I finalment, si volem ser creatius i endinsar-nos en el lightpainting o simplement il·luminar part de l’ escena per compensar la llum de l’ enquadrament, necessitarem alguna llanterna de qualitat, i potser fins i tot alguns filtres de colors.

Amb aquests elements estarem en condicions de començar a fer fotografia nocturna. A partir d’ aquí ja sols cal anar coneixent la tècnica. No és el mateix fotografiar la ciutat de nit que els rastres d’ estrelles, i tampoc farem servir els mateixos paràmetres amb les aurores boreals que amb un paisatge amb Lluna Plena.

Voleu aprendre’n? Doncs veniu a algun dels meu cursos. No són cars, i a banda de conèixer persones noves i fer amics amb qui fer alguna escapada per fotografiar, disposareu d’ una minima base per començar a donar passes pel vostre compte. Mireu a l’ apartat de “Formació” del menú principal d’ aquesta web.