Mary Somerville

Mary Somerville va aprendre a llegir als 10 anys i mai va anar a la universitat. El seu destí era, seguint els preceptes classistes de segle XIX, convertir-se en una mestressa de casa refinada, esposa fidel i mare abnegada dedicada a les seves labors i als seus fills. No obstant això, el seu interès per la natura va tenir la seva recompensa quan un familiar la va animar perquè aprengués llatí i es va despertar en ella la passió per la lectura, i més tard pels llibres de ciència.

A la llum de les espelmes primer i després repetint de memòria a les fosques, Mary Somerville va adquirir coneixements de matemàtiques i astronomia, va resoldre problemes, va traduir llibres i, per sobre de tot, i de manera autodidacta, va fer accessibles els coneixements de física, química, àlgebra, etc, gràcies a la seva senzilla manera d’explicar la ciència.

Els seus treballs es van convertir en referència per als estudis en les universitats al segle XIX. Va ser la inspiradora de grans descobriments d’astronomia i se la va reconèixer com la reina de les Ciències. No en va, amb ella es va encunyar el terme científica, ja que no existia fins llavors una paraula que descrivís el treball interdisciplinar.

Mary Fairfax Greig Somerville va néixer el 26 de desembre de 1780 a la petita ciutat escocesa de Jedburgh. El seu pare era membre de l’Armada britànica amb rang de vicealmirall i la seva mare filla d’un advocat eminent. La parella va tenir set fills, tres dels quals van morir essent nens i Mary va néixer en cinquè lloc.
La família era humil però podien permetre’s tenir un cuiner, una criada i un jardiner. Mary va tenir una infància despreocupada, més aviat solitària. Estimava les aus silvestres i les alimentava i li agradava recollir petxines quan es van traslladar a Edimburg.

Mary Somerville va aprendre a llegir la Bíblia amb l’ajuda de la seva mare, i als set anys va començar a ajudar amb el bestiar i en les tasques agrícoles. Quan tenia 10 anys el seu pare va tornar d’un llarg viatge i va descobrir que Mary llegia però no sabia escriure, així que la van enviar a un internat perquè aprengués a escriure i seguís amb la seva educació en modals i valors per esdevenir una bona mestressa de casa. Al seu retorn, un any després, a les tardes llegia a Shakespeare i, després d’algunes lliçons amb una mestra local, va quedar enlluernada per l’astronomia, observant el cel nocturn i les llums de nord. Als 13 anys Mary va rebre lliçons formals a l’escola a Edimburg: va aprendre aritmètica i com escriure correctament.
En realitat va ser el seu oncle, Thomas Somerville, qui la va recolzar en els seus estudis al veure el seu interès, i va començar a donar-li classes de llatí tots els dies abans de l’esmorzar. Un dia, un amic de la família li va donar a Mary una revista de moda. En l’última pàgina va veure un trencaclosques amb nombres barrejats amb lletres: va ser la seva primera trobada amb l’àlgebra. Intrigada, va tractar d’esbrinar més, però ningú va poder ajudar-la. En aquell moment també estava aprenent grec i sabia que els antics grecs eren brillants en geometria, i que el millor llibre sobre el tema era ‘Elements d’Euclides’, així que va demanar que li compressin alguns llibres, entre ells el d’Euclides.

De dia passava el seu temps aprenent les habilitats socialment desitjables de pintar, ballar, aprendre a tocar el piano, cosir i cuinar, i a la nit estudiava matemàtiques a la llum de les espelmes, una cosa que es va acabar aviat, quan la seva família va témer que es tornés boja. Llavors, a les fosques, repetia l’après fins saber-se de memòria els llibres.

Als 23 anys, al 1804, Mary es va casar amb el seu cosí Samuel Greig, que era el cònsol rus per a Gran Bretanya i van tenir dos fills. La família es va mudar a Londres i allà va continuar estudiant matemàtiques de forma independent i perfeccionant el seu francès, tot i que Greig mai va entendre ni va aprovar la dedicació de la seva dona cap a l’estudi. El seu espòs va morir tres anys després i ella va tornar a Escòcia amb els seus fills.

Va començar a intercanviar problemes matemàtics i solucions per carta amb William Wallace, també autodidacta en matemàtiques, editor d’una revista matemàtica i més tard professor a la Universitat d’Edimburg. En 1811, Mary va rebre el seu primer reconeixement públic: una medalla de plata per la seva solució a un problema matemàtic de Diophantine. Wallace es va encarregar de dirigir a Mary cap a l’estil matemàtic pioner a Europa continental, que s’havia separat de l’escola britànica.

En 1812, als 31 anys, Mary es va casar amb un altra dels seus cosins, el doctor William Somerville, un metge inspector de la Junta Mèdica de l’Exèrcit, que va donar suport a la seva dona en tot moment en les seves inquietuds científiques. El matrimoni va tenir quatre fills i es van traslladar a viure a Chelsea, on Mary va continuar amb la seva matemàtica i, a l’estil de Newton, Euler, Lagrange i Laplace, les va aplicar a la ciència física.

El 2 de febrer de 1826, la Royal Society de Londres, l’Acadèmia Nacional de Ciències de Regne Unit, va llegir un dels treballs de física experimental de Somerville i es va convertir en el primer article d’una autora a ser publicat a la prestigiosa “Philosophical transactions”, la publicació científica més antiga del món, que encara es publica en l’actualitat. Mary tenia 45 anys i l’article era ‘Les propietats magnètiques dels raigs violetes de l’espectre solar’.

Mary i la seva família es van mudar a Itàlia a mitjans de la dècada de 1830. El seu espòs, que tenia al voltant de 60 anys, s’havia retirat. El seu metge li va aconsellar que busqués un clima més càlid pel bé de la seva salut, i des d’allà va seguir investigant i publicant els seus treballs.

En el 1831, als 50 anys, Mary va publicar el seu gloriós “El mecanisme del cel”. Aquesta va ser la seva traducció dels dos primers volums de “Mecànica celest”, de Pierre Laplace. Mary va millorar, va explicar i va agregar conceptes a la feina original de Laplace. La seva traducció va esdevenir el llibre de text recomanat per la Universitat de Cambridge sobre mecànica celest i Mary va ser qualificada com “una de les úniques sis persones a Anglaterra que entenia a Laplace”.

El Govern britànic, en un desig d’avançar en el desenvolupament de les matemàtiques i les ciències, va atorgar a Mary una pensió immediata de 200 lliures a l’any en reconeixement per la importància del seu treball.

En 1842, Mary es va trobar amb la situació inusual que la Royal Society no l’acceptaria com a membre, perquè era una dona, però la va honrar col·locant un bust de marbre en el seu gran saló. Al segle XIX les dones britàniques no tenien dret a vot i Mary també va realitzar una gran contribució a la lluita pels drets de les dones i per a la igualtat. De fet, uns anys més tard, en el 1866, l’eminent filòsof John Stuart Mill va organitzar una petició al Parlament sol·licitant dret de vot per a les dones. Mary Somerville va ser la primera dona a signar la petició, però les 1.521 signatures aconseguides no van tenir èxit.

“Sobre la connexió de les ciències físiques” va ser el següent llibre de Mary. Les seves 500 pàgines tenien 10 edicions, va ser traduïda al francès, l’alemany i l’italià, i va ser un dels llibres científics més  populars de segle XIX. L’anàlisi que Mary Somerville va fer sobre les pertorbacions de l’òrbita d’ Urà en ell va ser l’origen de la investigació de l’astrònom John Couch Adams que va portar a la descoberta de Neptú en el 1846 per Johann Galle i Urbain Le Verrier.

En 1869 Mary va rebre l’honor més prestigiós de la Royal Geographical Society, la “Victòria Gold Medal” pel seu treball, i aquest mateix any va publicar el seu últim llibre científic, “Molecular and microscopic science”, quan tenia 88 anys. Li va portar una dècada escriure-ho i estava composat per dos volums que contenien 180 il·lustracions. Va cobrir tres camps principals: àtoms i molècules, vida vegetal i vida animal.

En el seu últim any de vida, Mary Somerville va escriure: “Encara puc conduir per diverses hores. Sóc extremadament sorda, i la meva memòria dels esdeveniments ordinaris, i especialment dels noms de les persones, està fallant, però no per temes matemàtics o científics. Encara puc llegir llibres sobre àlgebra superior durant quatre o cinc hores al matí, i fins i tot per resoldre els problemes “.

Mary Somerville va morir mentre dormia, als 91 anys, el 29 de novembre de 1872 a Nàpols. Va ser enterrada al cementiri anglès de la ciutat.

En 1879, la Universitat d’Oxford va obrir les seves primeres universitats per a dones: Somerville Hall, anomenada així per Mary, i Lady Margaret Hall. Somerville Hall ara es diu Somerville College.

També Sir William Edward Parry va nomenar una illa a l’estret de Barrow amb el nom de la científica, l’illa Nunavut Somerville.

Més recentment, un altre reconeixement a títol pòstum va arribar per a la divulgadora científica: en el 2017, el Royal Bank of Scotland va reemplaçar els seus bitllets en paper de 10 lliures amb la imatge de Mary Somerville, encara que el seu veritable llegat continua en els llibres i se segueix ensenyant a les universitats.

Theme: Overlay by Kaira Copyright: Jaume Mas
Barcelona, Catalunya

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies