Caroline Lucretia Herschel

Caroline Lucretia Herschel (Hannover, 1750-1848), música, astrònoma i “ajudant” del seu germà William, a qui se li atribueix haver descobert el planeta Urà. Filla d’Anna Ilse i Isaak Herschel, es va criar a la ciutat alemanya de Hannover al costat dels seus germans, quan la ciutat encara pertanyia al regnat de Jordi III. El pare, músic militar, va educar els seus fills en matèries com les matemàtiques, astronomia, filosofia i, per descomptat, la música. Però a Caroline, al néixer dona, no li corresponia ser educada de la mateixa forma (vaja…. quina novetat!). Pel que el seu pare la va il·lustrar d’amagat en aquestes matèries. Mentre va estar malalta, primer de verola i més tard de tifus, Isaak li donava classes de música i li ensenyava a mirar les estrelles. A la mort del seu pare en l’ any 1762, va ser la seva mare qui es va fer càrrec de l’educació Caroline, però en tasques més tradicionals i acords amb l’època victoriana, com ara tasques de la llar i cura dels seus germans.


Per sort, la seva vida va fer un gir inesperat, per que la seva mare li va permetre anar en ajut del seu germà gran William, qui es trobava a Anglaterra. Amb 22 anys, Caroline va viatjar fins a la ciutat de Bath, per convertir-se en mestressa de claus a casa de William, però també en cantant soprano dels concerts que oferia el seu germà gran com a organista i director d’orquestra de la ciutat.
No obstant això, la carrera musical de Caroline no va ser massa llarga. I no precisament per falta de mèrits, ja que era sol·licitada com a solista per l’aristocràcia de l’època. Però la creixent afició del seu germà per l’astronomia la va portar a prendre la decisió d’abandonar la seva carrera musical per convertir-se en assistent del seu germà gran. En 1781 William va descobrir el planeta Urà (segons expliquen, per casualitat), descobriment que li va suposar la possibilitat de viure com astrònom. De fet, aquest descobriment va portar-lo a ser anomenat astrònom de la cort de rei Jordi III, i li va proporcionar un sou de 200 lliures a l’any. A partir d’aquest moment Caroline va concentrar totes les seves habilitats en assistir al seu germà en la seva nova tasca. I com ella mateixa va deixar escrit, des d’aquest moment totes les habitacions de la casa del número 19 del carrer New King Street (actualment seu del Museu d’Astronomia Herschel) es van convertir en un gran taller, on construïen els seus propis telescopis.

Com qualsevol assistent que es preï, el ventall de tasques de Caroline, també era d’allò més ampli: esmerilar i polir miralls, anotar observacions que li dictava el seu germà nit rere nit i revisar-les durant el dia, fer càlculs algebraics, establir distàncies astronòmiques …

Durant dues dècades, els germans Herschel van identificar 2.500 nebuloses i cúmuls estel·lars, que van ser recollides al New General Catalogue. El nomenament de William com astrònom de la cort de Windsor, l’obligava a absentar-se del pis de New King Street durant llargs períodes; temps que Caroline aprofitava per fer els seus propis albiraments. En aquella època el seu germà li havia regalat un telescopi newtonià, i Caroline va desenvolupar una línia d’observació paral·lela a la que realitzava amb William. D’aquesta manera, en el 1783 va descobrir tres noves nebuloses i poc més tard, el 1787, va arribar a publicar a la revista científica “Transaccions filosòfiques”, de la Royal Society; cosa insòlita per l’època, ja que va ser la primera dona en aconseguir-ho.

La seva tasca incansable la va portar a completar en 1798 l’ “Índex d’observacions de 560 estrelles fixes de Flamsteed”, on va incloure a la llista 560 estrelles que l’astrònom anglès John Flamsteed no havia recollit en el seu catàleg de més de 3.000 estrelles. Caroline va fer entrega de la llista a la Royal Astronomical Society. Posteriorment, va aconseguir publicar l’ “Índex General de Referències de cada observació de cada estrella esmentada en el Catàleg Britànic”, també amb la Royal Society.

Quan l’astrònoma alemanya va descobrir el seu primer cometa, va escriure a Charles Blagden, secretari de la Royal Society, anunciant el descobriment del mateix i remarcant, sobretot, que li escrivia per l’amistat que l’unia al seu germà. Va creure oportú fer-ho d’aquesta manera ja que el seu germà no es trobava a casa durant el descobriment, per qüestions de treball. Per suposat, dies més tard, el seu germà, va afegir a peu de pàgina algunes anotacions donant a entendre que ell també havia albirat diverses estrelles en aquestes coordenades, i que no va poder identificar-les, però que això no treia cap mèrit a la descoberta de la seva germana. Aquest fet recollit en les memòries que la pròpia Caroline va deixar escrites ajuden a entendre els costums culturals de l’època victoriana, en què una tasca com la de Caroline no era gens habitual, i menys encara, acceptada. De fet Caroline fins aquell moment no era més que l’ assistent del seu germà.

Encara que anys més tard Caroline Lucretia Herschel va obtenir el seu merescut reconeixement científic, no va anar al mateix nivell que el del seu germà. Efectivament va aconseguir una pensió econòmica de la cort del rei Jordi III, però va ser de 50 lliures a l’any, una quarta part del que cobrava el seu germà. I també va ser la primera dona astrònoma acceptada com a membre de la Royal Society, però va ser com a membre honorífic i gairebé a la fi de la seva vida, als 85 anys. Dos anys abans de la seva mort, en 1846, el rei de Prússia li va concedir  la medalla d’Or a les Ciències per tota una vida dedicada a l’astronomia.

Caroline Lucretia Herschel no només va ser pionera en el camp de l’astronomia, sinó que va aconseguir que les seves contribucions fossin reconegudes públicament fins i tot en la seva pròpia època, un fet inusual llavors. Va saber, per mèrits propis, aprofitar les seves habilitats i capacitat de treball. I encara que durant molts anys va seguir sent la germana o ajudant de William, com explica Emily Winterburn (2015), des de la cautela i la posició que li concedia la societat victoriana, va aprofitar tot el seu potencial per reivindicar la seva faceta científica, i obrir una via per que també altres dones poguessin, com ella, mirar el cel nocturn a la recerca d’estrelles i cometes.

Theme: Overlay by Kaira Copyright: Jaume Mas
Barcelona, Catalunya

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies