Un emblema de l’ Skyline de Barcelona
Quan mires cap a la muntanya del Tibidabo, un edifici amb una cúpula brillant destaca sobre la resta: és l’ Observatori Fabra.
Des de 1904, l’ Observatori Fabra ha estat una icona de la ciutat de Barcelona. Persones ilustres van divulgar-hi i van aportar els seus coneixements a la ciència astronòmica.
Curiosament, l’ observatori havia d’ instal·lar-se just al cim de la muntanya del Tibidabo, però li va guanyar la cursa el Temple que ara hi ha. Es va buscar una ubicació alternativa, i finalment es va construïr uns metres més avall.
Evidentment, en aquella època no tenien el problema de la contaminació lumínica. La ciutat de Barcelona ha crescut molt, i l’ electricitat domina l’ entorn, dificultant la feina dels astrònoms.

Tibidabo, amb la cúpula del Fabra a baix a l’ esquerra

L’ ànima del Fabra
Sense dubtes, l’ ànima de l’ Observatori Fabra, segons el meu punt de vista, va ser en Josep Comas i Solà, el seu primer director,  que va liderar la feina que s’ hi feia fins al dia de la seva mort. Va ésser un astrònom des de ben jove. Potser per això sempre ha estat un personatge entranyable per a mi.
Quan vaig començar a interessar-me per l’ astronomia, amb 8 anys d’ edat, recordo que vaig llegir en un Cavall Fort un article que parlava sobre la infantesa de Comas i Solà i dels seus somnis de futur. Em vaig sentir tant identificat que es podria dir que ja va passar a formar part de la meva familia. Ara, quan miro enrera, penso que poc em podia jo imaginar que estaria fent servir el seu telescopi de l’ Observatori Fabra, i que estaria donant conferències a la que va ser la seva casa familiar, a Vil·la Urània. Ja és ben bé que la vida és un camí ple de sorpreses….
Comas i Solà va descobrir 11 asteroides i 2 cometes. Alguns d’ ells tenen noms relacionats amb la nostra ciutat.
Una bona part del seu estudi del cel el duia a terme des de la seva residència personal, al carrer de Saragossa de Barcelona, que porta el nom de Vil·la Urània. Allà hi tenia un bon telescopi, que complementava amb el Mailhat de l’ observatori.

Telescopi personal de Comas i Solà, a Vil·la Urània

Però la tasca que va fer famós a Comas i Solà va ésser la divulgació. Li encantava explicar a la gent del poble tot allò relacionat amb l’ Univers. Va instaurar la “vulgarització” de la ciència, entesa com a posar a disposició de tothom el coneixement de l’ astronomia. Personalment no m’ ha agradat gaire aquest terme, per que sona pejoratiu…
Quan va morir Comas i Solà, la gent va inundar els carrers de Barcelona seguint la comitiva. Es recorda com una de les cerimònies més sentides pels ciutadans de Barcelona.

L’ observatori
L’ observatori és un edifici espectacular, obra de Josep Domènech i Estapà, un arquitecte tarragoní de prestigi que va deixar una bona part del seu llegat a Barcelona en forma d’ edificis com la presó Model, el Museu de la Ciència, l’ Acadèmia de Ciències, el Palau de Justícia, entre d’ altres. La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona és la seva propietària, i ha cuidat de les seves instal·lacions amb tanta cura que podem sentir-nos orgullosos de disposar d’ un dels observatoris més antics d’ Europa encara en funcionament i col·laborant en projectes internacionals.
El Fabra, des dels seus inicis, va bolcar-se en l’ estudi del Sistema Solar, i especialment dels objectes menors, ja fossin asteroides o cometes.

Doncs bé, l’ Observatori Fabra segueix divulgant l’ astronomia. I és en aquesta tasca en la que tinc el privilegi de poder col·laborar.
Tant en les edicions estiuenques dels Sopars amb Estrelles organitzades per la RACAB i Sternalia com en les visites de divendres i dissabtes a la nit de la resta de l’ any, participo com astrònom divulgador del centre, oferint conferències i fent de guia astronòmic a la cúpula de l’ observatori. No puc expressar amb paraules la satisfacció personal de compartir amb d’ altres persones una estona mostrant el cel de nit o explicant algunes anècdotes o històries de l’ astronomia.

Sopars amb estrelles – Fabra

Tot i que el cel de la ciutat no és bó per observar, si que té certa màgia des de l’ Observatori. El seu romanticisme compensa les mancances ambientals, i és un indret on Barcelona apareix sota els teus ulls mentre les estrelles ens observen des de més amunt.