Crux

Crux (la creu del sud) ostenta el lloc 88º en extensió entre les 88 constel·lacions. És útil per a l’orientació ja que permet determinar el punt cardinal sud. La seva estrella més brillant és Acrux (α Crucis) i és un estel color blanc-blavós amb una magnitud de 0,87 que es troba a 325 anys llum. Els objectes astronòmics de major rellevància en la constel·lació són: el cúmul obert NGC 4755 «El Joier»; la nebulosa d’emissió «Nebulosa del Peix Drac»; i la nebulosa fosca «Nebulosa del Sac de Carbó».

MITOLOGIA

Significat de la Creu de Sud a les cultures de l’hemisferi austral

En la mitologia inca.

Al Tahuantinsuyo, aquesta constel·lació va ser d’importància cabdal per a les civilitzacions que es van desenvolupar en aquest territori ja que la chakana (representació andina de Crux, amb forma d’una creu esglaonada), que en el quítxua clàssic vol dir alguna cosa així com «escala d’ascens i descens »o« pont cap amunt i cap avall », unia simbòlicament al Kay Pacha (món terrenal) amb el Hanan Pacha (món dels déus) i el Uku Pacha (món dels morts).

La seva importància radica que és la versió tangible del déu Viracocha, el creador i ordenador del món. Va servir d’inspiració a l’emperador inca Pachacútec per dividir en quatre el naixent Imperi Inca

En altres cultures ameríndies.

Diverses cultures indígenes d’Amèrica de Sud van considerar a aquesta constel·lació com un símbol associat al nyandú:

Situats en el Con Sud d’Amèrica del Sud, els maputxes, els qui l’ anomenen Melipal ( «quatre estrelles») en mapudungun, la consideraven una representació de la petjada d’un choyke, el nyandú o estruç americà, animal sagrat en les seves creences.
A la Patagònia septentrional, cap als segles XVI i XVII, s’imaginaven que la Via Làctia era la representació d’un camp de cacera de nyandúés, on els caçadors utilitzaven bolejadores, representades pel «punter» -α i β centauri- mentre que les Núvols de Magallanes representaven els cossos dels animals caçats i Les Plèiades, conegudes a la regió com «els set cabrits», eren el niu de el nyandú.
Per als mocovíes, a la regió chaquenya, el punter i els seus estels propers representaven dos gossos de caça i la Creu de Sud, el cos central del nyandú aguaitat, mentre que les restants estrelles properes a la creu completaven la figura de l’animal.
Per als bororó, al Brasil, la creu era part d’una constel·lació que representava a un nyandú, sent la pròpia creu una de les dues potes del mateix.

Theme: Overlay by Kaira Copyright: Jaume Mas
Barcelona, Catalunya

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies