Perseus

Perseus (Perseu) és la 24èna constel·lació del cel quant a extensió. És una constel·lació de l’hemisferi nord. La seva estrella més brillant és Mirfak o Algenib (α Persei), un estel supergegant groc amb una magnitud de 1,79 que es troba a 590 anys llum de la Terra. Els objectes astronòmics de major rellevància en la constel·lació són: els cúmuls oberts M34, NGC 869 i NGC 884, dels més bells que es poden observar amb binocles i petits telescopis; la nebulosa planetària M76 «Nebulosa Dumbell»; la nebulosa d’emissió NGC 1499 «Nebulosa Califòrnia»; la nebulosa de reflexió NGC 1333; les galàxies espirals NGC 1260 i NGC 1275; i la galàxia lenticular NGC 1023.

MITOLOGIA

Perseu és un semidéu de la mitologia grega, fill de Dànae i Zeus. La tradició li atribuïa la fundació de Micenes.

Dànae havia estat tancada pel seu pare, Acrisi rei d’Argos, en una torre de bronze (o en una cambra subterrània de bronze), per impedir que tingués tracte amb un home, ja que un oracle havia anunciat a Acrisi que moriria a mans del seu nét . No obstant això, el rei dels déus, Zeus, es va metamorfosar en una pluja d’or caient des del sostre sobre Dànae i deixant-la embarassada.

Dànae va engendrar a Perseu. A l’assabentar-se Acrisi, no creient en el naixement diví de Perseu, el va llançar amb Dànae a la mar en un cofre de fusta. El mar va ser calmat per Posidó a petició de Zeus i tots dos van sobreviure. Van aconseguir la costa de l’illa de Sèrifos, on van ser recollits per Dictis, germà del rei de l’illa, Polidectes, qui va criar a Perseu. Dictis va ser per Perseu com un pare.

Més tard, Polidectes es va enamorar de Dànae. Pensant que el jove Perseu podia ser un destorb en els seus plans va intentar lliurar-se d’ell mitjançant una estratagema. Aquesta consistia a fer creure a tothom que pretenia conquerir la princesa Hipodamía. Polidectes va demanar als habitants de l’illa que li lliuressin un regal cada un com present per poder oferir al seu torn com a regal a la princesa. Perseu va dir que no posaria objeccions a regalar qualsevol cosa fins i tot el cap de Medusa, una de les tres Gòrgones que podia convertir en pedra als homes només amb la seva mirada. Polidectes va acceptar com regals els cavalls d’altres habitants de l’illa però no va acceptar els de Perseu, al qual va ordenar que li portés el cap de la Gorgona que li havia promès.

Perseu va partir, guiat pels déus Atenea i Hermes, a la recerca de les filles de Forcis, les Grees, tres àvies que només tenien un mateix ull i un mateix dent i que compartien passant-los de l’ una a l’altra. Perseu els va arrabassar l’ull i la dent, obligant-les a confessar on estava situada la residència de les nimfes a canvi de retornar-les-hi.

Així, Perseu es va trobar amb les nimfes, de les que va aconseguir un sarró màgic, el casc d’Hades, que permetia tornar invisible als qui el portessin posat, i unes sandàlies alades. A més, va rebre d’Hermes una falç d’acer amb la qual poder tallar el cap de Medusa. Amb l’ajuda d’aquests objectes va aconseguir introduir-se en la residència de les Gòrgones, que, com les Grees, eren filles de Forcis. Mentre estaven adormides, es va acostar a elles, Atenea va guiar la seva mà i va usar el seu escut de bronze com a mirall per aconseguir tallar el cap de Medusa sense haver de mirar-la. De la sang de Medusa va néixer el cavall alat Pegàs i també el gegant Crisaor. Després d’allò, Perseu va sortir del palau de les gòrgones. Esteno i Euríale, germanes immortals de Medusa, el van buscar, però sense trobar-lo, ja que el casc el tornava invisible.

En algunes versions s’explica que Perseu, després d’això, va anar al país on regnava Atles a qui va demanar hospitalitat. Atles, però, va recordar que un oracle li havia dit que un fill de Zeus arribaria per robar-li els fruits del jardí de les Hespèrides, i va intentar expulsar-lo. Perseu li va mostrar el cap de Medusa per la qual cosa Atlas va quedar convertit en pedra.

A l’arribar a Etiòpia o, en altres versions, a Jaffa, Perseu va trobar a Andròmeda encadenada a una roca, lloc on havia estat deixada pels seus pares, els reis Cefeu i Cassiopea per ser devorada pel monstre marí Cetus que havia estat enviat pels déus com a càstig pel fet que Cassiopea s’havia vantat de ser superior en bellesa a totes les Nereides. Un oracle d’Amon havia dit que només si Andròmeda era oferta com a aliment al monstre, es veurien lliures d’ell. Perseu es va enamorar d’Andròmeda i va decidir alliberar-la, pel que després de demanar la seva mà a Cefeu i Cassiopea va matar el monstre amb la seva espasa o, segons altres versions, petrificant una part del monstre al mostrar-li el cap de Medusa.

Després va tornar a Sèrifos. Allà, Dictis i Dànae s’havien refugiat en un temple fugint de l’assetjament de Polidectes. Perseu es va presentar davant Polidectes i tota la seva cort. Va treure el cap de Medusa i l’ hi va mostrar, quedant tots petrificats. Després va posar a Dictis com a rei de Sèrifos i va tornar a Hermes les sandàlies alades, el sarró i el casc, mentre que va donar a Atenea el cap de Medusa, que ella es va col·locar en el seu escut.

Després va decidir tornar a Argos, al costat de Dànae i a Andròmeda. Acrisi es va assabentar que el seu nét viatjava per trobar-se amb ell i va posar terra pel mig, encaminant-se a Larisa, on es va posar a presenciar uns jocs. Perseu també va acudir a aquests jocs i va participar en el llançament de disc. Quan el va tirar, ho va fer amb tan mala fortuna que va pegar a Acrisi al cap i el va matar, complint-se així la profecia.

A causa d’aquesta mort accidental, Perseu no va voler seguir governant el seu legítim regne, Argos. En conseqüència, va intercanviar els regnes amb el seu veí i oncle, Megapentes, pel que va ser es va convertir en rei de Tirint.

Theme: Overlay by Kaira Copyright: Jaume Mas
Barcelona, Catalunya

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies