Pegasus (Pegàs, el cavall alat) ostenta el lloc 7è en extensió de les 88 constel·lacions. És una constel·lació de l’hemisferi nord. La seva estrella més brillant és Enif (ε Pegasi) i és un estel supergegant taronja amb una magnitud de 2,49 que es troba a 670 anys llum. Els objectes astronòmics de major rellevància en la constel·lació són: el cúmul globular M15; les galàxies espirals NGC 1, NGC 2, NGC 7217, NGC 7331, NGC 7332; la galàxia espiral barrada NGC 7479; la galàxia Seyfert de tipus 2 NGC 7742 «Galàxia de l’Ou Fregit»; les galàxies el·líptiques del Quintet de Stephan (HGC 92); i la galàxia nana irregular PGC 71.538.

MITOLOGIA

En la mitologia grega Pegàs era un cavall alat. Pegàs va néixer de la sang vessada per Medusa quan Perseu li va tallar el cap. Sol representar-se en blanc o negre i té dues ales que li permeten volar.

Pegàs apareix relacionat fonamentalment amb l’heroi Belerofont, qui a lloms de l’èquid alat va aconseguir donar mort a la Quimera, una bèstia de múltiples caps (entre elles una de lleó i una altra de cabra) que assolava els territoris de Lícia. Gràcies a aquest cavall Belerofont va poder obtenir igualment una victòria sobre les amazones. Belerofont encarna el “defecte” de la “excessiva” ambició. Quan per fi aconsegueix muntar a Pegàs, no content amb això l’obliga a portar-lo a l’Olimp per convertir-se en un déu, però Zeus, molest per la seva gosadia, envia a un insignificant mosquit que pica el llom de Pegàs i precipita al buit a Belerofont sense matar-lo, quedant esguerrat i condemnat a vagar apartat de la resta del món tota la seva vida recordant la seva glòria passada.