Ursa Major

Ursa Major (l’Ossa major) és la 3era en extensió de les 88 constel·lacions. És una constel·lació circumpolar de l’hemisferi nord, a la que popularment també se li ha donat el nom de “carro” o de “cullerot o caçola”. La seva estrella més brillant és Alioth (ε Ursae Majoris),  un estel blanc amb una magnitud de 1,76 que es troba a 86 anys llum. Conté una famosa estrella, Mizar, que és la que hi ha just al mig de les tres que conformen la cua de l’ ossa. Aquesta estrella és una doble visual, és a dir, no és realment doble, però des de la perspectiva de la Terra ho sembla. La seva companya és Alcor, i hustòricament s’ han utilitzat com assaig per descobrir si es té una bona agudesa visual. Algunes cultures l’ utilitzaven com a mètode de selecció de personal per elegir els millors arquers per a protegir els seus líders. Els objectes astronòmics de major rellevància en la constel·lació són: la nebulosa planetària M97 «Nebulosa de l’Mussol»; les galàxies espirals M81 «Galàxia de Bode», M101 «Galàxia de l’Molinet», M108, M109, NGC 2841, NGC 3079, NGC 3184, NGC 3310, NGC 3949, NGC 3953, NGC 3982, NGC 4013, NGC 4088 i NGC 4051 ; la galàxia nana irregular I-Zwicky 18 «Galàxia Nana I»; la galàxia el·líptica NGC 3077; la galàxia lenticular NGC 2685; i la galàxia irregular M82 «Galàxia de l’Cigar».

MITOLOGIA

La constel·lació d’Ossa Major ha rebut diferents noms al llarg de la Història en funció de les imatges que la imaginació de l’ésser humà ha vist en ella. Per exemple els àrabs veien una caravana, els indis d’Amèrica de Nord un cullerot o els Romans set bous de tir o Septentrium ( “set bous”) per les set estrelles que conformen la constel·lació popularment coneguda com “El Carro”, que és, suposadament, la cua i les cames de l’Ossa Major. El denominaven així per una creença antiga que els feia pensar que set bous tiraven permanentment de l’esfera celeste, fent-la girar sobre l’eix que passa per l’Estrella Polar. La paraula no ha variat durant aquest temps, i va derivar a “septentrional” i “septentrió” amb el significat de “nord” o “procedent del Nord”.

Moltes altres civilitzacions han vist en la seva forma un ós. La mitologia grega considerava que Ossa Major era l’ossa en la qual havia estat convertida Calisto per Artemisa després d’haver estat seduïda per Zeus. Homer esmenta l’Ossa en el Cant V de l’Odissea (cap al segle VIII a.d.c.) en el qual Ulisses intenta en và guiar-se per ella per tornar a Ítaca, la seva terra. Ja en aquell moment es coneixia aquesta constel·lació amb el sobrenom del Carro segons indica el mateix autor, apel·latiu que continua vigent avui dia en diversos idiomes.

Theme: Overlay by Kaira Copyright: Jaume Mas
Barcelona, Catalunya

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies