Monoceros (l’Unicorn) ocupa el lloc 35è en extensió entre les 88 constel·lacions. És una constel·lació hivernal de l’hemisferi nord. La seva estrella més brillant és Lluïda o Ctesias (α Monocerotis) i és un estel gegant groc-taronja amb una magnitud de 3,93 que es troba a 144 anys llum de nosaltres. Els objectes astronòmics de major rellevància en la constel·lació són: V838 Monocerotis, estel que va explotar l’any 2002, situat a uns 20.000 anys llum de distància; els cúmuls oberts M50, NGC 2232, NGC 2244, NGC 2343, NGC 2353 i NGC 2506; les nebuloses difoses NGC 2237 «Nebulosa Roseta» i NGC 2264 «Nebulosa Con»; i la nebulosa planetària NGC 2346.

MITOLOGIA

Monoceros és una constel·lació moderna, el nom s’atribueix l’astrònom i teòleg holandès Petrus Plancius en 1613 i que va ser registrada per Jakob Bartsch com Unicorn en la seva carta estel·lar de 1624. No obstant això, Heinrich Wilhelm Olbers i Ludwig Ideler indiquen que la constel·lació és molt més antiga, figurant com “el segon cavall al sud dels Bessons i el Cranc” en escrits de 1564, i Joseph Scaliger ressenya haver-la trobat en una esfera de l’antiga Pèrsia.