Hydra és la constel·lació més gran quan a extensió en el firmament. La seva estrella més brillant és Alfard (α Hydrae), essent una estrella gegant taronja. Té una magnitud de 1,99 i es troba a 177 anys llum. Els objectes astronòmics de major rellevància en la constel·lació són: els cúmuls globulars M48, M68 i NGC 5694; la galàxia espiral barrada NGC 3621; la galàxia irregular NGC 3109; i la nebulosa planetària NGC 3242.

MITOLOGIA

La constel·lació Hidra apareix com una serp retorçada, i així consta en alguns mites grecs. En la mitologia grega, Apol·lo té com a servent a un corb. L’envia a buscar aigua, però aquest descansa al viatge i, quan finalment recull aigua en una tassa, porta també una serp aquàtica, com a excusa. Segons el mite, Apol·lo s’adona de l’engany i, enutjat, llança al corb, la tassa i la serp al cel. L’origen de la història sembla venir de la proximitat d’aquesta constel·lació amb les de Cràter, i Corvus.

La Hidra va ser també identificada pels grecs amb la Hidra de Lerna (vençuda per Hèrcules en un Els dotze treballs). La seva posició en el cel (sota l’eclíptica) i al costat de la constel·lació Càncer (prop del seu cap) pot ser l’origen de part del mite.