Andròmeda és la 19èna en extensió de les 88 constel·lacions. És una constel·lació boreal situada al sud de Cassiopeia i a prop del Pegàs. La seva principal estrella és Alpheratz (α Andromedae) que,  curiosament, és compartida per Pegàs. Té una magnitud de 2,06 i es troba a 97 anys llum. Un altre nom més comú per Alpheratz és Sirrah o Sirah «el melic del cavall». Els objectes astronòmics de major rellevància a la constel·lació són: les galàxies expirals M31 «Galàxia d’Andròmeda» i NGC 891; les galàxies el·líptiques M32 i M110, que són satèl·lits de M31; i la nebulosa planetària NGC 7662 «Nebulosa Bola de Neu Blava».

MITOLOGIA

En la mitologia grega, Andròmeda (governant dels homes) era filla dels reis etíops Cefeu i Cassiopea, a més de la dona de Perseu i mare de set fills.

Cassiopea era molt vanidosa, i va considerar que tant ella com la seva filla Andròmeda eren tant belles com les Nereides, filles del déu de la mar Nereu. Aquestes, indignades per tal atreviment, li van demanar a Posidó venjança i ell, en resposta, va enviar el monstre marí Cetus a les costes de país causant mals considerables als homes i al bestiar. Cefeu sabia, per l’oracle d’Amon, quina era l’ única solució: lliurar la seva filla al monstre. Per a això, la va deixar únicament vestida amb unes joies i encadenada a una roca.

Perseu, que després de matar Medusa havia rebut com a obsequi de les Nàiades unes sandàlies alades, la va veure encadenada i es va enamorar d’ella. Va baixar fins a la platja per parlar amb Cefeu i Cassiopea per demanar la mà de la jove a canvi d’acabar amb el monstre. Els reis, a contracor, van acceptar i Perseu, amb el cap de Medusa (que convertia en pedra a qui la mirara), va acabar amb Cetus i el va convertir en un corall. L’heroi creia que el seu casament amb la jove seria imminent, però hi havia un problema: Cassiopeia havia promès ja a la seva filla amb el príncep Agènor, de manera que Perseu va haver de lluitar contra ell i tot el seu seguici. De nou, va utilitzar el cap de Medusa i va aconseguir casar-se amb la seva estimada.

El matrimoni es va traslladar a Tirint (Argos) i van tenir una filla -Gorgòfene- i sis fills, coneguts com els Perseids: Perses, Alceu, Méstor, Heleo, Electrión i Esténelo. Els seus descendents van governar Micenes des d’Electrión fins Euristeo -de qui va obtenir la corona Atreo-, passant pel mateix Heracles. Segons aquesta mitologia, a més, Perseu és l’ancestre dels perses.

Quan Andròmeda va morir, la deessa Atenea la va situar entre les constel·lacions del cel del nord, prop de Perseu i la seva mare, Cassiopea. És representada al cel de l’hemisferi nord per la constel·lació Andròmeda, que conté la galàxia del seu mateix nom (M31).

Sòfocles i Eurípides van escriure diverses tragèdies a partir de la història i els seus incidents van ser representats en nombroses obres d’art antigues.