Aquila (o Àliga) és la 22èna en extensió de les 88 constel·lacions. Està situada prop de la constel·lació del Cigne i de la Lira. La seva principal estrella és Altair (α Aquilae), la vintena estrella en lluentor amb magnitud 0,76. És un estel blanc situat a 16,8 anys llum. Juntament amb Deneb (α Cygni) i Vega (α Lyrae) forma el «Triangle estival o d’estiu». Els objectes astronòmics de major rellevància en la constel·lació són: les nebuloses planetàries NGC 6751, NGC 6781, NGC 6790, NGC 6803 i NGC 6804; la nebulosa fosca B143; i el cúmul obert NGC 6709.

MITOLOGIA

A la mitologia grega la constel·lació representava a l’àliga, únic animal que és capaç de volar de cara als rajos de sol. Va ser enviada per Zeus a recollir al jove i bell mortal Ganimedes per dur-lo a la Muntanya de l’Olimp per servir de coper dels déus. Segons altres versions, va ser el mateix Zeus el que es va transformar en àliga.

En l’hinduisme, la constel·lació d’Aliga s’identifica amb la deïtat, meitat àliga i meitat humana, de Garudà.