La fotografia astronòmica del sistema solar, o planetaria és la que requereix menys instrumental. Per dur-la a terme ens caldrà un telescopi, una càmera tipus webcam acoplada al telescopi, o bé una réflex capaç de gravar video, i una muntura amb seguiment en l’ eix AR, és a dir, el que contrarresta la rotació de la Terra.

Si fem servir una webcam o càmera astronòmica planetària ens caldrà un ordinador portàtil a on connectar-les i poder descarregar el video gravat. Si ho fem amb una réflex no ens caldrà l’ ordinador.

 

Però…., per què un video?

La resposta és senzilla: un video no és més que un munt de fotografies juntes que ens donen la sensació d’ animació. Tots hem vist llibres o llibretes amb dibuixos que quan passem les pàgines ràpidament semblen prendre vida. Un video normal té de 25 a 30 frames o fotografies per segon. Si fem un video de la Lluna, d’ una durada de 60 segons, haurem fet 1.800 fotos. Entre aquestes, podem buscar una que estigui bé. I això ho dic així per que quan fem fotografies del cel, de cop veiem que la imatge “balla”. L’ atmòsfera té turbulències, i fa que les imatges es moguin, tremolin o es deformin. I a molts augments l’ efecte és més gran.

Amb un programa específic (Registax, per exemple) podem carregar el video gravat i seleccionar un frame que tingui molta qualitat. I li podem dir al programa que busqui d’ altres frames que s’ assemblin a aquest, acotant nosaltres en quin percentatge volem que s’ hi assembli (75-80%, etc). Descartarà els més dolents, i farà un promig dels bons, i després d’ un laboriós procés obtindrem una única imatge que integra totes les processades, amb una qualitat superior. Serà aquesta la que editarem i ajustarem finalment amb d’ altres programes (Photoshop, etc).

Amb aquesta tècnica es poden fer fotografies de la Lluna i dels planetes. Però al tanto, depen de l’ equip ens trobarem que estem fotografiant un trosset tant petit de la Lluna que haurem de fer un mosaic de moltes fotografies per treure la Lluna sencera!