Vera Rubin

Vera Rubin (1928-) va néixer a Filadèlfia (EUA) en una família jueva de classe mitjana. Als deu anys ja va quedar fascinada per les òrbites de les estrelles quan explorava el cel des del seu dormitori a Washington D.C. Tot i que el seu pare no estava convençut sobre el futur d’una carrera professional en astronomia, va ajudar a Vera a construir un telescopi i l’acompanyava a les reunions d’astrònoms aficionats.

En la seva època escolar ja va notar les dificultats que li implicaria el futur com a dona astrònoma. Ella explicava que el seu professor de física a l’escola secundària simplement ignorava a les noies. Aquestes experiències primerenques li van fer buscar un lloc amb una atmosfera més favorable. Va trobar el seu lloc al Vassar College, una escola situada a Nova York caracteritzada, des de la seva fundació el 1865, per la promoció de les dones en tots els camps del saber. Vera va sentir parlar d’aquesta escola extraordinària a través de la lectura dels treballs de Maria Mitchel, primera directora d’aquesta institució. Hi va estudiar des de 1945 fins a acabar els seus estudis en astronomia el 1948. Durant les vacances d’estiu va treballar com ordinador en el Naval Research Observatory. En l’estiu de 1947 va conèixer a Robert Rubin i es va casar amb ell l’any següent. En el 1948 es va incorporar a la Universitat de Cornell ja que el seu marit, membre de l’armada, va ser destinat allà per estudiar química. Vera va estudiar física a Cornell amb els eminents científics Philip Morrison, Richard Feynman i Hans Bethe. Sota la supervisió del Dr. Stahr va realitzar la seva tesi de màster en aquesta universitat sobre la distribució de les velocitats de les galàxies. Quan el Dr. Stahr li va suggerir que ell mateix presentaria el seu treball en la reunió de l’American Astronomical Society per ajudar-la per la seva recent maternitat, ella va rebutjar l’oferta. Vera va presentar el seu treball en aquesta reunió i els resultats van ser tan discutits que el Washington Post va publicar “Jove mare troba el centre de la creació o alguna cosa semblant”. Cinquanta anys més tard uns amics van publicar en el mateix diari “Àvia major aconsegueix la medalla de la Ciència”.

La seva ambició per continuar en astronomia i el suport constant del seu espòs i els seus pares la van portar a matricular-se en la Universitat Georgetown on existia un grau en astronomia. Durant dos anys el seu marit la va acompanyar a les classes nocturnes, mentre els seus pares tenien cura del seu fill. En el 1954 va acabar la seva tesi doctoral en la que va mostrar que les galàxies s’agrupaven en grans associacions. Aquest treball es va anticipar quinze anys a l’evolució natural del coneixement però no va aconseguir que es publiqués a Astrophysical Journal. Vera va romandre fent classes i investigant en Georgetown durant deu anys, en què a més van néixer els seus altres tres fills. És interessant saber que tots ells senten una profunda admiració per la seva mare i es dediquen a la investigació científica: David és geòleg, Judith astrofísica, Karl matemàtic i Allan geòleg.

Gràcies a la trobada casual de Vera amb Margaret i Geoffrey Burbidge en la reunió anual de l’American Astronomical Society el 1962, es va traslladar el 1963 a la Jolla per treballar amb ells. Vera ens explica que va ser la primera vegada que va sentir que les seves idees en astronomia eren escoltades. El 1964, al seu retorn a Washington, va acceptar la feina que li van oferir al Departament de Magnetisme Terrestre de la Carnegie Institution, on ha continuat treballant fins a l’actualitat. En el 1964 va ser la primera dona que va utilitzar el telescopi de Monte Palomar de forma legal.

En aquest mateix any 1964 va iniciar la seva llarga col·laboració amb l’astrònom Kent Ford sobre estudis de velocitats de galàxies. Els seus resultats van portar a les mateixes conclusions que ja havia establert anys enrere durant la realització de la seva tesi de màster, però l’ambient tan poc favorable i competitiu que es va generar al seu voltant la van motivar a canviar el seu camp d’activitat cap a estudis sobre l’estructura de les galàxies espirals. Aquests estudis van culminar amb l’estudi sistemàtic de corbes de rotació de galàxies de diferents tipus morfològics. En contra de les expectatives, totes les corbes de rotació eren bastant semblants i mostraven un aplanament fins a distàncies molt lluny del centre, postulant com a única explicació plausible que hi ha deu vegades més matèria que la estrictament lluminosa. Immediatament després d’aquest descobriment, es va adonar que aquest resultat donava suport al treball de Zwicky de 1930 sobre l’existència d’una gran quantitat de matèria fosca en l’Univers. Des de 1978 Rubin i el seu grup han analitzat més de dues-centes galàxies i han mostrat que al menys el 90% de la matèria de l’univers es troba en forma de matèria fosca.

El seu treball li va valer la concessió de gairebé tots els honors en astronomia excepte el premi Nobel: Medalla d’Or de la Royal Astronomical Society (Regne Unit) el 1996, premi Henry Norris Russell Lectureship (American Astronomical Society, USA) el 1994, premi Jansky (National Ràdio Astronomical Observatory, USA) el 1994, premi Gruber de Cosmologia (Fundació Gruber, USA) el 2002 i Medalla Bruce en Astronomia (Astronomical Society of the Pacific, USA) el 2003.

El 1993 va rebre la Medalla Nacional de la Ciència, la més alta distinció a la ciència que atorga el congrés dels Estats Units.

Theme: Overlay by Kaira Copyright: Jaume Mas
Barcelona, Catalunya

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies