Cecilia Payne-Gaposchkin

Cecilia Payne-Gaposchkin va néixer a Wendower, Anglaterra, el 10 de maig de 1900. Gràcies a les seves grans aptituds acadèmiques va aconseguir una beca per estudiar a la Newnham College, institució pertanyent a la Cambridge University, en 1919. Va centrar els seus estudis en botànica, física i química, encara que ràpidament es va interessar també per l’astronomia. Encara que va completar els seus estudis, no li van donar el grau que li corresponia a causa de la discriminació que patien les dones en aquella època en la Cambridge University: les dones no tenien reconegut cap títol encara que superessin tots els seus estudis. De fet, aquesta universitat no va acceptar donar llicenciatures a dones fins a 1948.

Pensant que l’única opció per a una dona amb la seva preparació a Anglaterra era la de ser professora, va posar tot el seu esforç en anar-se’n a EE. UU. Després de molt buscar i gràcies a un programa de Harlow Shapley que animava a les dones a formar-se i treballar en astronomia, va aconseguir una beca per anar a estudiar a Harvard College Observatory (1923). Va ser la segona estudiant d’aquell programa.

En el 1925 va presentar la seva tesi doctoral: “Stellar Atmospheres: a contribution to the Observational study of high temperature in the reversing layes of the stars”, segons els astrònoms Otto Struve i Velta Zeberg, “la millor tesi d’astronomia de la Història”. Cecilia va ser la primera persona que va aconseguir un doctorat a la Radcliffe University, part de la Harvard University. Aquell treball va ser una autèntica revolució dins de l’astronomia. En ella, Cecilia va determinar temperatures estel · lars i concentracions químiques de les estrelles utilitzant l’equació d’ ionització del físic indi Megnad Saha. Gràcies a aquella aproximació pionera, va arribar a la conclusió de que l’heli, i especialment l’hidrògen, eren els components principals presents en les estrelles. Aquest treball, pioner en el desenvolupament de atmosferes estel·lars, va demostrar que l’hidrògen era el compost principal que formava no només les estrelles, sinó tot l’Univers. Però no tothom va estar d’acord amb aquella conclusió. De fet, l’astrònom Henry Norris Russell es va oposar radicalment i va defensar la idea que la composició de les estrelles era semblant a la de la Terra. Va persuadir a Payne-Gaposchkin perquè no posés aquella conclusió en la seva dissertació i ella li va fer cas a mitges: tot i que va descriure el seu impressionant descobriment en la tesi, va posar que aquella conclusió era, probablement, errònia. Anys més tard i a la llum de nous experiments, el mateix Norris Russell va canviar d’idea i fins i tot va publicar treballs en què defensava el descobriment de Cecilia.

Payne-Gaposchkin va seguir treballant a la Harvard University, on va realitzar estudis sobre la lluminositat de les estrelles. Desgraciadament, des de 1927 a 1938 no va tenir lloc oficial, només un baix salari. Va ser en el 1938 quan per fi va aconseguir el títol d’ “astrònoma”, que posteriorment va passar a ser “Phillips Astronomer”. En el 1943 va ser triada membre de l’American Academy of Arts and Sciences i en el 1956 va passar a ser la primera dona professora associada a Harvard. Posteriorment també es convertiria en la primera directora de departament d’aquesta universitat. Es va retirar de l’ensenyament en el 1966 i posteriorment  va anar a treballar a l’Smithsonian Astrophysical Observatory.

La seva gran carrera científica li va aportar grans reconeixements, com el Henry Norris Russell Prize de l’American Astronomical Society o la denominació de l’Asteroide 2039 amb el nom de Payne-Gaposchkin. Fins a la seva mort el 7 de desembre de 1979 a Cambridge, Massachusetts, Payne-Gaposchkin va escriure diversos llibres (The Stars of High Luminosity, Variable Stars …) i va editar diverses revistes.
A més d’una gran astrònoma, va ser una gran lluitadora contra de la discriminació cap a les dones. Es va convertir en la clau del canvi de la Harvard University i una inspiració per a milers de grans dones científiques.

Theme: Overlay by Kaira Copyright: Jaume Mas
Barcelona, Catalunya

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies