Henrietta Swan Leavitt

Henrietta va ser una de les “Pickering Women”, el grup de treball que va contractar el director de l’ Observatori de Harvard per analitzar la brillantor de les estrelles, els seus espectres, i completar el catàleg de Draper. Una de les aportacions més importants va ser el de Swan Leavitt, que va començar a treballar com a ordinador en l’observatori en el 1893, després de graduar-se com física a Radcliffe College (una universitat per a dones que era considerada la versió femenina de Harvard, i que finalment es va fusionar amb aquesta universitat).

Swan Leavitt es va dedicar a analitzar una secció en particular de les plaques: unes fotos preses a Arequipa, Perú, que mostraven els Núvols de Magallanes (que, avui sabem, són dues galàxies nanes properes a la nostra Via Làctia).
En aquesta època es creia que la nostra galàxia era l’única. O més ben dit, que el que coneixem ara com la nostra galàxia era en realitat l’ Univers sencer. Però el que va descobrir Swan Leavitt permetria que anys més tard l’astrònom nord-americà Edwin Hubble conclogués que, de fet, hi havia altres galàxies i que l’ Univers era infinitament més gran del que es creia fins aleshores.

La científica es va enfocar en un tipus particular d’estrella anomenada “variable Cefeida” que polsa, variant la seva lluminositat, amb un període regular. Estudiant diverses plaques de les mateixes estrelles va aconseguir establir una relació entre la seva lluminositat i el seu període de variabilitat. Sobre aquesta base, va poder calcular la seva distància. es va adonar de que totes les estrelles que tenien un període concret tenien la mateixa brillantor intrínseca (no aparent, que és la que depenent de la distància a la que es troba de nosaltres pot fer-la menor).

Fins aquell moment no hi havia manera de mesurar les distàncies en l’espai perquè era impossible saber si una estrella es veia brillant perquè estava a prop o per la seva lluminositat intrínseca. La troballa de Swan Leavitt va permetre establir una escala de distàncies i així es va poder començar a mesurar l’univers per primera vegada. Avui, aquesta relació entre lluminositat i període prémer es coneix com la Llei de Leavitt.

I la possibilitat de mesurar les distàncies en l’espai va ser clau no només per al treball de Hubble, sinó també per Einstein i la seva teoria general de la relativitat.

Increïblement, malgrat la seva importància, el treball de Swan Leavitt va ser només un de diversos aportacions fonamentals que van fer les “Ordinadors de Harvard” a l’astronomia. De fet, la seva troballa no hauria estat possible sense el treball previ de la seva col·lega Annie Jump Cannon, qui va desenvolupar un sistema per classificar estrelles. Cannon s’acabaria convertint en la primera dona que va poder utilitzar el telescopi de l’observatori (que, al seu moment, va ser el més poderós de món).

Les computadores de Harvard. Henrietta es la sisena per l’ esquerra

Theme: Overlay by Kaira Copyright: Jaume Mas
Barcelona, Catalunya

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies